|
Els cavallers eren els guerrers per excel·lència. Segons alguns escrits de l’època medieval un autèntic cavaller “havia d’haver vist córrer la seva pròpia sang, haver sentit cruixir les seves dents sota els cops de puny i després d’haver caigut vint vegades de la seva muntura,, aixecar-se vint vegades per continuar lluitant “.
Els cavallers juraven lleialtat als nobles i al rei. A diferència d’aquests no tenien propietats tot i que de vegades, per participat en accions heroiques o mèrits en la batalla, podien obtenir el benefici de tenir algunes terres. De vegades també podien aconseguir títols nobiliaris. Eren considerats persones de gran valentia i coratge i per davant de tot estava el seu honor.
L’Edat Mitjana és una època de guerres. Les guerres es produïen per diverses causes. De vegades eren disputes locals entre dos nobles o lluites entre els aspirants rivals a un mateix tron i guerres entre regnes.
Però la major part de les guerres de l’Edat Mitjana van tenir lloc com a resposta a les invasions de l’època com les que van tenir lloc contra els exèrcits turcs provinents de l’Orient Mitjà en les anomenades Creuades. A la Península Ibèrica i a Catalunya també van haver-hi molts enfrontaments contra els musulmans.
|
