L'últim cató

La doctora Ottavia és una monja que treballa a l'Arxiu Secret del Vaticà i des de fa vuit anys, és la directora del Laboratori de Restauració i Paleografia de l’Arxiu.

Un matí la criden per que investigui el significat d'un estranys signes trobats en el cos d'un home etíop, mort en un accident aeri .

ACTIVITAT AVIONETA

No li donen més dades, és alt secret. Per aquest treball li posen d’ajudant al capità de la Guàrdia Suïssa, en Kaspar Glauser-Roïst.

En el seu despatx comencen a estudiar les fotografies i comproven que en el cos d’aquell home hi han set lletres gregues, disposades de la següent manera:

Per sota del pit i per sobre dels pulmons, un crismó (monograma de Constantí)

ACTIVITAT NINOT

Una vegada ordenades les lletres podem llegir la paraula: stauros, és a dir, creu. Totes les lletres estaven escarificades en el cos.

A més de les lletres troba al cos set creus diferents:

ACTIVITAT ESCARIFICACIÓ

Les set eren totes diferents, però tenien una cosa en comú: estaven tancades o protegides, de petites finestres o troneres medievals, amb una petita corona radiada a la part superior, en forma de dents de serra, que en tots el casos, tenia set puntes.

Tot el servei de computació del Vaticà es posa a treballar. Després d’uns dies de recerca troben que al mur del monestir de Santa Catalina del Sinaí (desert), es troba el monograma de Constantí. El monestir (s. VI) esta construït on, diu la tradició,  Moises va rebre les Taules de la Llei de mans de Jahveh, amb la forma de esbarzer cremant.

Ottavia és siciliana i se’n va a visitar la seva família. Són sis germans, tres formen part de l’església i tres no. Un germà es frare franciscà i esta destinat a Terra Santa. L’altre germana també és monja. Aprofitant que un dels seus nebots sap recercar a internet, el demana que trobi les coincidències següents: un accident aeri, d’un avió petit, i amb un mort etíop. Després de molta estona troben la notícia del accident. En una d’elles diu: que al costat del cadàver s’ha trobat una capseta petita. I que en aquesta han trobat un lignum crucis.

Amb aquesta informació torna a Roma i, com que no avança en la investigació li acaba per dir el que sap al capità. Aquest s’enfada molt, ja que li havia prohibit saber-ne més.  Es cridada pels caps de la investigació i la envien a una comunitat d’Irlanda com a càstig. Però, quan arriba a Dublín hi han dos frares que l’esperen per dir-li que ha de tornar a Roma. Havia passat una setmana. Quan arriba a Roma la porten directament al Vaticà, no entén res de res.

Es troba amb un grup reduït al Vaticà i li donen tota mena d’explicacions: s’estan robant els ligma crucis que es troben a les esglésies de tot el món. No saben qui o quin grup pot ser però, es molt important trobar-los. A l’equip s’afegeix un paleògraf, Farag.

El capità i Farag, mentre Ottavia estava en aquest va i be, havien anat al Sinaí per tal de trobar alguna pista. I, efectivament havien portant un llibre que els monjos havien deixat a la paperera de la biblioteca del monestir. Al llom del llibre hi havia la paraula stauros. Però hi havia un petit inconvenient, els fulls estaven en blanc o millor dit, la tinta s’havia esborrat i no es podia llegir res.

ACTIVITAT MAPA

És la història dels defensors i custodis de la creu on va ser crucificat Jesús: els Catons. La van salvar dels diferents invasors de Terra Santa, amagant-la. Des de un bon començament se li van atribuir poders: aquell exèrcit que la posseïes seria invencible.  I és així que va passar, amagada, de pares a fills. Finalment va ser “capturada” i fragmentada a totes les esglésies, en les que ara estaven desapareixent. Havia estat un traïdor el que la va posar en mans de l’Església. Els catons van decidir posar probes molt més dures pel que volgués ser estaurofilaques, és a dir, seguidors de la Creu. El llibre trobat acaba amb les paraules de l’últim Cató: “anem a un lloc on ningú ens podrà trobar mai”.

Els nostres amics s’adonen que aquells que volen ser estaurofilaques han de superar set probes. Troben una relació entre les probes i la Divina Comèdia de Dante, un més que probable membre de la secta. Segons les seves investigacions en aquesta obra Dante fa públic el contingut de les set probes.

No tenen una pista millor i creuen que l’única manera de trobar els lladres és sotmetre’s a les probes. Decideixen fer una relectura de la Divina Comèdia. Però sembla que ser que Kaspar és el més entès i, convens als seus companys que el contingut de les probes i on han de fer-se són en els capítols del Purgatori. Entre els tres han de desxifrar els missatges amagat als versos, i adaptar-lo al dia d’avui. I això, a cada proba.

Els aspirants han de netejar-se dels set pecats capitals i cada pecat a una ciutat diferent.

Ciutat                                               Pecat

Roma                                                Superba

Ràvena                                             Enveja

Jerusalem                                         Ira

Atenes                                              Mandra

Constantinoble                                Avarícia

Alexandria                                       Gola

Atbara                                              Luxúria

Amb aquesta informació torna a Roma i, com que no avança en la investigació li acaba per dir el que sap al capità. Aquest s’enfada molt, ja que li havia prohibit saber-ne més.  Es cridada pels caps de la investigació i la envien a una comunitat d’Irlanda com a càstig. Però, quan arriba a Dublín hi han dos frares que l’esperen per dir-li que ha de tornar a Roma. Havia passat una setmana. Quan arriba a Roma la porten directament al Vaticà, no entén res de res.

Es troba amb un grup reduït al Vaticà i li donen tota mena d’explicacions: s’estan robant els lignum crucis que es troben a les esglésies de tot el món. No saben qui o quin grup pot ser però, és molt important enxampar-los. A l’equip s’afegeix un paleògraf, Farag.

El capità i Farag, mentre Ottavia estava en aquest va i be, havien anat al Monestir de Santa Caterina per tal de trobar alguna pista. I, efectivament havien portat, més aviat robat, un llibre que els monjos havien deixat a la paperera de la biblioteca del monestir. L’havien robat perquè l’únic llibre, de la biblioteca, que havien trobat que podria estar relacionat amb el cas que investigaven, era un llibre que els monjos havien deixat a la paperera de la  biblioteca. Al llom del llibre hi havia escrita la paraula stauros. Però hi havia un petit inconvenient, a l’obrir-lo, els fulls estaven en blanc o millor dit, la tinta s’havia esborrat i no es podia llegir res.

En Farag li diu que amb les noves tecnologies podran “fer parlar al llibre”. El temps corre en contra i els robatoris continuen.